 |
 |
 |
 |
|
|
 |
|
HISTÒRIA DE L´HISPÀNIA |
|
|
| |
|
NAIXEMENT DEL CLUB |
|
|
|
| Primera formació de l´Hispània a la pista de ´Es Cafè Nou` (1942) 7. Palau 5. Cañellas 4. Roca 6. Pericás 8. Calafell 3. Palmer 10. Serra |
|
La aparició de l´Hispània va molt associada al naixement, a principis de segle, de la barriada de Es Vivero.
La història del club es va començar a escriure a partir d’una sèrie de noms i de famílies.
Al 1930 aproximadament hi havia una possessió d’un senyor anomenat Baltasar Valentí. En aquells anys anteriors a la guerra civil aquest home va decidir començar a urbanitzar les seves terres, i va construir aquelles primeres cases que, es varen anomenar Son Ametller, i que més tard donarien lloc al barri Es Vivero.
Mitjans l´any 1942, en un Vivero que s´estava urbanitzant, els bars estaven plens i s´hi feia molta vida. Un d´aquells es deia “Es Cafè Nou” i diuen que solien visitar-lo militants del partit comunista. Allà es reunien també joves amb ganes de ballar i pasar-s’ho bé.
Devora d´aquell bar hi havia un petit solar ple de tarongers amb un corral.Tot i aixó els homes que freqüentaven aquell cafè tenien en el cap la idea de fer un club social, un lloc on poder fer festes i activitats, i a més a més un club de bàsquet. D´aquesta manera es va fundar es Club Esportiu Hispània, el dia 4 de setembre de 1942. S´hi dugueren dos ferros amb un tauler de fusta clavat i dues cistelles, i en aquell campet de cendra, que només tenia 10 metres d´amplada per 15 de llargària, l´Hispània va començar a entrenar els primers mesos i a jugar els seus primers partits. Era un camp molt petit, que no feia ni tant sols les mides d’un camp reglamentari.
|
| |
|
L´ANY 1951 VA SER UNA FITA EXCEPCIONAL PER L´HISPÀNIA |
|
|
|
| Eduard Kutcharsky, jugador del Barça, a la pista de l´Hispània. |
|
La temporada 50-51 ha estat fins ara la més important a la història de l´Hispania i podria entrar en debat si afirmam que cap altre equip mallorquí de bàsquet ha arribat tant enfora i tant meritòtiament com ho va fer aquell conjunt. L´any 1951 l´equip sènior, entrenat perTomeu Rullán, va fer campió de Mallorca i de Balears i accedí a les eliminatòries del 15è Campionat d´Espanya on va fer subcampió. L´any següent va participar a la 12ªCopa del Generalísimo.
Allà els hi esperava ni més ni menys que el Futbol Club Barcelona. L´Hispània va quedar eliminat enfront a n´aquell equip però el fet de jugar contra el Barça, i per tant que el Barça trapitjés l´Hispània o que aquest jugués a Les Corts, quedarà per sempre i és un senyal indubtable que aquella temporada 1951 el club va aconseguir una fita exepcional. L´Hispània va continuar essent un dels puntals del bàsquet mallorquí durant els anys 50, encara que sense el mateix protagonisme que anys enrera. Socialment parlant, el club no va aturar de créixer fins ben entrada aquella espectacular dècada, quan arribà a gaudir d’una popularitat inimaginable.
Les festes de l´Hispània s´esperaven durant tot l´any amb ansietat. Eren el gran esdeveniment de la barriada, un espectacle que incloïen les tant anomenades revetlles com a punt final d´una setmana d´emocions i il·lusions.
Per altre banda l´Hispània va ser un dels primers impulsors de l´Atletisme a Balears fins tal punt que durant anys funcionà com a federació organitzadora.
L´any 1967 es celebren les noces de plata, 25 anys d´història. Com no podia ser d´altra manera, per aniversari el club va preparar una gran festa que va durar ni més ni menys que un mes i mig, del 4 de juny al 25 de juliol. Una festa amb actuacions musicals, revetlles, bàsquet, tir al plat i atletisme.
|
| |
|
COMENÇEN ELS ANYS 70 I DESTAQUEN LES NINES |
|
|
|
| Partit de l´Hispània femení a la pista d´Es Vivero |
|
A principis dels anys 70 es va aconseguir fer un equip brillant, format per jugadores de la primera generació del 65 i noves jugadores. L´any 73 l´equip aconseguir l´ascens a la Segona Divisió Nacional, però la fita que és recorda amb més emoció i nostàlgia va ser la que es visqué al juny del 1971 en què l´Hispània es proclamà sub-campió d’Espanya de “Educación y Descanso”.
L´història de l´Hispània als anys 80, i part dels 90, és molt més fàcil de contar que tot el que s´ha explicat fins ara: un bar semi desert regentat per un matrimoni, molts de trofeus plens de pols repartits pel club, i poc més. L´Hispània va fer una devallada forta coincidint amb els finals de la dècada dels 70, just quan es va acabar la dictadura.
|
| |
|
L´ESTIU DE 1992 ES VAREN CELEBRAR LES NOCES D´OR DE L´HISPÀNIA |
|
|
|
Com havia succeït 25 anys enrere, varen jugar un paper molt important a l´història del club, ja que va fer que moltes persones és tornessin a veure al club.
La festa va durar dues setmanes, de dia 6 a dia 18 de juliol. Els principals objectius que volia transmetre el club era tot el treball desenvolupat al llarg de 50 anys, i reunir a totes aquelles persones que havien ajudat a construir tot allò que l´Hispània representava.
Des de l´any 96 se varen tornar a renovar les categories apostant fort pel mini bàsquet i per nous entrenadors que hi havia estat jugadors de l´Hispània. L´èxit de convocatòria va ser molt gran i en poc temps es va tenir un nombre de jugadors molt important, el que va fer que la capacitat de la pista no fos suficient de manera que l´Escola Pública, va deixar la seva pista de bàsquet, juntament amb altres dues més petites. Aquella temporada l’equip infantil femení va quedar campió de Balears. El club va anar creixent molt ràpidament, esportivament i socialment l´entitat va arribar a un punt de capacitat límit donats els recursos de que disposava i donat que continua jugant a la mateixa pista des de 1943. Aquests derrers anys han surtit de l´entitat jugadors destacats, que han acabat jugant a altres clubs amb més possibilitats a nivell esportiu com són el bàsquet Muro, el bàsquet Inca o el Juventut Mariana (1ª divisió femenina).
|
| |
|
|
|
|
